Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 12 de març del 2012

Hola companys i companyes!!!

Ara us volem ficar un vídeo sobre com és d'agraida el treball d'educador, almenys per a nosaltres.
Aquest vídeo és una cadena que es passa per correu electrònic o via facebook, però nosaltres l'hem buscat per a poder compartir-lo amb tots vosaltres ja que considerem que és molt bonic!
Esperem que us agradi molt!!!!
Una abraçada!!!

http://www.youtube.com/watch?v=qkshPZA59Ds&feature=fvwrel


Alba Arbonés i Cristina Vernet
Hola!!

Des de fa unes setmanes, cada dimarts podem gaudir d'un programa a TV3 anomenat "Mestres"
Aquí deixem el link amb l'explicació de què es tracta i on podem trobar informació sobre l'equip i els capítols, així com també podem tornar a veure els vídeos de la transmissió que no hem vist!

Us ho recomenem a tots, ja que és un programa interessant centrat en la feina diària i l'experiència de professionals d'educació infantil, primària i secundària!
Molts de nosaltres potser encara no tenim clar si estudiar en un futur la carrera d'educació infantil o de primària, així que l'experiència d'aquests educadors, també ens pot ajudar a decidir-nos entre una carrera i una altra!

Esperem q us agradi!!

Alba Arbonés i Cristina Vernet

LINK: http://www.tv3.cat/mestres/el-programa

dimarts, 6 de març del 2012

Primera entrada "Crea el teu joc online"

Hola companys i companyes!!!!

Aquesta setmana ens toca actualitzar el blog a l'Alba Arbonés i a la Cristina Vernet!

La primera entrada que farem és referent a les TIC i ho vam trobar quan vam haver de buscar els jocs online.
Es tracta d'una pàgina web on explica als educadors i educadores com crear mitjançant un programa el teu propi joc educatiu.

Creiem que és una eina que ens pot ser útil en el nostre futur i que podem crear un joc molt personalitzat, tenint en compte les característiques dels infants amb els que estiguem treballant.

Esperem que us sigui d'utilitat i d'interés!!! Fins demà!!!!!
 

http://www.educacontic.es/blog/crea-tus-propios-juegos-educativos-para-clase

Alba Arbonés i Cristina Vernet

dissabte, 3 de març del 2012

Be, aqui acab la nostra setmana de seguiment del bloc, i he trobat i e trobat un article en PDF on una escola de Granada introdueix el plaer de la lectura i literatura a partir dels 3 anys, u e trobat interessant i encara que sigui un tema que vam tractar a la primera UF trobo que encara pot ser de profit ja que mai s'en sap prou


Molt bon cap de setmana i anims que aixo ja s'acaba!!!

Bernat i Judit

divendres, 2 de març del 2012

Avui i molts altres dies hem parlat sobre que a mesura que ens fem grans deixem de prestar tanta importancia a allò que ens rodeja, que no busquem sensacions sinò que intentem viure en un mon totalment cognitiu i aquí us deixo un text que vaig llegir fa uns dies i que ens mostra una situació real de com els adults deixem de gaudir de coses que valdria realment la pena.


"Un hombre se sentó en una estación de metro en Washington DC y comenzó a tocar el violín, era una fría mañana de enero. Interpretó seis piezas de Bach durante unos 45 minutos. Durante ese tiempo, ya que era hora pico, se calcula que 1.100 personas pasaron por la estación, la mayoría de ellos en su camino al trabajo.

Tres minutos pasaron, y un hombre de mediana edad de dio cuenta de que había un músico tocando. Disminuyó el paso y se detuvo por unos segundos, y luego se apresuró a cumplir con su horario.

Un minuto más tarde, el violinista recibió su primer dólar de propina: una mujer arrojó el dinero en la caja y sin parar, y siguió caminando.

Unos minutos más tarde, alguien se apoyó contra la pared a escucharlo, pero el hombre miró su reloj y comenzó a caminar de nuevo. Es evidente que se le hizo tarde para el trabajo.

El que puso mayor atención fue un niño de 3 años. Su madre le apresuró, pero el chico se detuvo a mirar al violinista. Por último, la madre le empuja duro, y el niño siguió caminando, volviendo la cabeza todo el tiempo. Esta acción fue repetida por varios otros niños. Todos sus padres, sin excepción, los forzaron a seguir adelante.

En los 45 minutos que el músico tocó, sólo 6 personas se detuvieron y permanecieron por un tiempo. Alrededor del 20 le dieron dinero, pero siguió caminando a su ritmo normal. Se recaudó $ 32. Cuando terminó de tocar y el silencio se hizo cargo, nadie se dio cuenta. Nadie aplaudió, ni hubo ningún reconocimiento.

Nadie lo sabía, pero el violinista era Joshua Bell, uno de los músicos más talentosos del mundo. Él había interpretado sólo una de las piezas más complejas jamás escritas, en un violín por valor de 3,5 millones de dólares.

Dos días antes de su forma de tocar en el metro, Joshua Bell agotó en un teatro en Boston, donde los asientos tuvieron un promedio de $ 100.

Esta es una historia real. Joshua Bell tocando incógnito en la estación de metro fue organizada por el diario The Washington Post como parte de un experimento social sobre la percepción, el gusto y las prioridades de la gente. Las líneas generales fueron los siguientes: en un entorno común a una hora inapropiada: ¿Percibimos la belleza? ¿Nos detenemos a apreciarla? ¿Reconocemos el talento en un contexto inesperado?

Una de las posibles conclusiones de esta experiencia podrían ser:

Si no tenemos un momento para detenerse y escuchar a uno de los mejores músicos del mundo tocando la mejor música jamás escrita, ¿cuántas otras cosas nos estamos perdiendo?
Por: Josh Nonnenmocher"

Bernat i Judit

dijous, 1 de març del 2012

De tant en tan també ens toca divertir-nos o veure idees d'altres llocs jo he trobat dos links k e trobat graciosos o si més no interessants.

Un es com en una escola treballen la comunicació entre els infants aprofitant diversos mitjans passats i actuals

L'altre es una pel·lìcula teatral que van fer els infants d'una escola

Judit i Bernat
Bones avui com aquesta setmana us presentem un bloc que hem trobat interessant i que parla sobre el tatre a l'escola i les seves numeroses i positives aportacions, com es potenciar l'expressió oral, l'escolta activa, la seva funció deshinibidora, el treball de la memòria etc... be no us hem fem més detall i us convidem a donar-li un cop d'ull
 Bernat i Judit


Bernat i Judit